Si observem el context polític de la nostra ciutat, hi podem veure un partit, el PSC-PSOE, amb una majoria absoluta que li permet governar en solitari i amb total llibertat de moviments, que esdevé a l’hora de la veritat, un govern municipal dèspota i totalitari.
Ens trobem davant un equip de govern que no escolta, que es incapaç de donar veu al poble, doncs pel que es veu es creuen amos de la “veritat absoluta”. Aquesta actitud es mostra clarament amb la persecució que l’ajuntament practica contra els moviments dissidents, utilitzant mètodes escandalosament antidemocràtics, un exemple és la repressió que pateix el moviment d’oposició al Pla Caufec.
L’Ajuntament sembla no escoltar les problemàtiques que plantegen les diferents entitats espluguines, com per exemple la petició d’aquestes d’un casal d’entitats. Paral·lelament el govern municipal, deixant clar que de socialistes només en tenen el nom han iniciat un procés de privatització dels béns públics en vés de gestionar-los de forma eficient i fer-los dignes i de qualitat al servei de la vila. Resulta perillós el suport que l’ajuntament dona a les grans empreses, en detriment de les mitjanes i petites empreses, un exemple es la proliferació que hi ha de grans supermercats a la ciutat, mentre que els mercats públics queden relegats a un segon pla. Totes aquestes polítiques poden tenir conseqüències molt negatives com l’eliminació paulatina de tota existència del teixit associatiu popular. Ens trobem doncs davant d’un equip de govern que al nostre parer no dóna els mitjans d’integració necessaris als nouvinguts, que menysprea el foment i l’ús del català al poble i a l’administració municipal, i que es mostra insensible davant la situació de falta de drets nacionals i socials del poble català i que de forma molt greu actua com un botxí davant els dissidents.
Davant d’aquesta situació, les opcions polítiques que estan a l’oposició actuen fent una política local que considerem minsa i feble, practiquen una política d’obediència i submissió consistorial. La sensació és que actuen amb desgana i sense convicció, si bé és cert que per altra banda, no dubten en esmentar algunes problemàtiques existents a la vila, no actuen com una oposició prou contundent a l’Ajuntament, i en línies generals no recullen les demandes dels moviments socials del poble. Es pot dir que actuen com sucursals de les direccions dels seus respectius partits (tots amb representació al parlament i alguns són membres del govern de la generalitat, que d’altra banda comparteixen amb el mateix partit que té el govern municipal d’Esplugues). En resum, que cap partit present al consistori no lluita, al nostre parer, d’una forma prou contundent tant en l’àmbit de l’alliberament nacional català com en el de construir una democràcia més participativa i més lligada al poble, que respecti i aconsegueixi un mínim de consens en les decisions, i que defensi la terra amb valentia.
En definitiva, Esplugues necessita crear una alternativa real, un referent polític no sucursalista, que es preocupi i doni solucions a les problemàtiques greus que tenim al poble, tan en temes socials com en nacionals, que fomenti la democràcia participativa i directa com a única democràcia vàlida, que resulti una eina seriosa i compromesa en defensa dels espluguins. Es necessari un referent que estigui a la disposició del poble sempre, i no només un cop cada quatre anys alhora de buscar vots. Però senyors les alternatives no es creen soles, només els ciutadans que tenim certa preocupació social i que veiem que les coses no van bé som capaços de construir-les. I no estem dient que no hi hagi alternativa, doncs des de diferents sectors del poble, en certa manera, s’ha anat mostrant alternativa (un exemple, la campanya “Les majories fan mal”, entre d’altres campanyes). No seria hora d’encaminar-ho cap a una alternativa política al poble, podria ser aquesta una Candidatura d’Unitat Popular o podria prendre una altra forma? Senyors, el debat està servit.
